dimarts, 11 de novembre del 2014

AVALUACIÓ





La paraula avaluació Sempre ha tingut unes connotacions negatives, quan l'estudiant la sentia ja sabia interiorment que era el moment últim de la veritat. Aquell instant on t’ho jugaves tot a una sola carta, no es podia fallar sinó volies tenir més feina afegida. Era un judici final a petita escala. Comprenies els conceptes de suor freda i tics nerviosos..
Antigament , a la meva època, avaluació volia dir exàmens, orals o escrits, i això significava nervis i ungles mossegades. Això  es deu al fet que l’avaluació significava normalment qualificació.














Avui dia l’avaluació ja no són els exàmens o les notes , l’avaluació és el principi i el final,l’ouroboros (imatge a dalt) de l’educació. Avaluació inicial, avaluació consensuada, rúbriques, posada en comú, autoavaluació, avaluació final.

Comentar com unes maneres més dinàmiques de fer la feina, investigar i reflexionar , com són els eportafolis també ens serveixen per a l’avaluació.
No és només una eina més de tantes que s’engloben dins el grup de les TIC. Hem pogut anar veient que si es fa servir amb una miqueta de seny i un polsim d’interès es pot utilitzar com a recurs d’aprenentatge i mostra d’evolució personal.

És una manera una  mica més flexible de posar en joc les intel·ligències múltiples dels diferents alumnes. La majoria d’eportafolis i blocs són molt semblant per una qüestió de falta de temps però es pot arribar a convertir en unbanc de treball on es desenvolupin tot tipus de  creativitats.
L a llàstima és que moltes vegades,  les creativitats se centren en uns artefactes  molt concrets i els resultats s’estandarditzen i són tots massa semblants.





Ens falta una mica d'educació lenta com ens recorda la Carme ens més d'una ocasió a les seves entrades del bloc: Les Tic i l'aprenentatge significatiu. 
És molt interessant que es faci servir aquest adjectiu amb l'aprenentatge i considero que és un dels poc que li escau. Tot allò que s'aprèn   hauria de ser significatiu per a la persona que ho està aprenent.
I no em val la típica de resposta de : " encara no tens una visió completa", "llavors ho entendràs" " se hace camino al andar".

Tot això són paraules polides, paraules buides sinó són significatives. Si la feina que es fa no és prou significativa no semblaria massa difícil pensar que s'acabarà deixant de banda. Deixaràs de fer les passes i llavors no hi haurà ni camí ni res de semblant. 
La millor manera d'assimilar significativament uns coneixements és amb una mica de calma, Un poquet de "slow" i no pas correguent com gallines escapçades.
Us deixo amb una reflexió que segurament ens hem fet tots i totes al llarg d'aquest màster:


2 comentaris:

  1. M'ha agradat molt l'entrada, trobo que és molt reflexiva. Jo també opino el mateix que tu (fent referència al que deia na Carme) sobre que l'educació significativa és lenta.
    Tots nosaltres, en més o menys mesura, hem après sense ordinadors; per buscar qualsevol cosa havíem de treure la pols a l'enciclopèdia o al diccionari. Recordo que quan era més petita, m'esforçava molt per recordar tot el que hi buscava, per així no haver-ho de buscar més! XD
    En fi, tornant al tema d'aquesta setmana, crec que en part la forma d'avaluar té molta relació amb els coneixements significatius dels alumnes. Si els posem molts exàmens, s'empollaran els continguts però de ben segur que no els aprendran. Si per contra, els posem treballs col·laboratius amb una autoavaluació i una coavaluació, no només s'esforçaran per buscar-se el seu propi aprenentatge, sinó que també tindran en compte aspectes més socials que un examen passa per alt.
    Finalment, respecte el vídeo que has penjat, justament ahir vaig penjar a Twitter un enllaç on hi havia recomanades les 30 millors pel·lícules sobre l'educació! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Laia, Fa un grapat d'anys que es va posar de moda el fast food i s'argumenta el ràpid

      estil de vida amb aquest tipus d'alimentació.
      Més endavant es va trobar que no era gaire beneficiosa per la salut i en le meu parer està

      passant una mica el mateix amb l'educació.

      Avui dia tot té un ritme vertiginós, tot ha de ser instantani i , per acabar d'arreglar-ho
      ens trobem que el currículum és un monstre immens que ens ofega.Per tant, es presenta com a lògic que tothom vagi saturat de feina.

      PErò aquesta no és la manera de fer coses significatives, realment s'hauríen de cuinar a foc lent.

      Elimina